26-7-2009 Riera de Ciuret

Avui era un dia de comiats.

Per un dia i solament per un dia, hem deixat les barretes energètiques, les galetes amb xocolata caducades, els bocates de pernil i xoriço, els sandvitxos de nocilla i sobretot l'aigua per un esmozar de forquilla i ganivet: xai, botifarra, cansalada viada, mongetes, patates, ous, pa torrat, amanida, vi, gasosa, coca-coles, aigua, cafè i gota del mono. COM EL QUICO!!! Senyors ens hem posat com en Quico.

La dona del Cèsar no només ha de ser pura sinó que ho ha d'aparentar. Doncs nosaltres hem seguit el mateix criteri: abans d'esmorzar havien de suar la cansalada. La ruta fou una clàssica, anar fins Can Riera de Ciuret i anar després fins Mosqueroles.

No es tracta d'una ruta dura ni molt menys, però si que és una pujada llarga i constant de plat mitjà. Anem de 200 a 800 metres, aproximadament. La tornada per la vessant contraria fins a la carretera on, emulant als ciclistes del Tour, hem fet una baixada a "tumba abierta".

Esmozar i tornada cap a casa. Uns pel camí fàcil. Altres pel difícil.