diumenge, 27 de desembre del 2009

Corriolada parperada


Sis valents (Jordi G, Jaume, Javito, Manel, Pitu i Ferran)hem fet una ruta molt senzilla però intensa, amb corriols a dojo per la zona de Parpers.
El nostre guia, en Jaume, ens ha portat per camins que feia molts anys que no realitzaven per la zona de Parpers. Avui no era el dia idoni atès que el dia anterior havia plogut molt i els matolls estaven plens d'aigua el que ens ha netejat el "baixos". Per la resta perfecte ja que la pluja havia estovat el terreny de sauló i provocova que les baixades tècniques fossin una meravella.



Si voleu descarregar-vos el track cliqueu aquí

dimarts, 8 de desembre del 2009

Vilamajor-Gualba

Avui ha vingut a territori Trencacames en Joan de Llagostera, un rallyman de cap a peus. El seu gui ha estat en Ferran el qual ha preparat un circuit, una Ferranada.
Hem anat des de Vilamajor per Gualba per camins inèdits i d'altres vells coneguts. El dia ha estat magnífic amb poca calor i poc fred (una temperatura primaveril).
La ruta és la ideal per aquells que s'inicien en el món de la BTT, concretament en la mitja distància. El circuit no té cap dificultat, ni tècnica no d'esforç.
Té una distància de 50 km i 1000 mts de desnivell. Vaja, bufar i fer ampolles.
Per cert, si en Santi s'atura poc, en Joan ni pixa. Una paradeta de 5 minuts per esmorzar i a pedalar.

Si vols descarregar-te el track clica AQUÍ

diumenge, 6 de desembre del 2009

Vilamajor-Puiggraciós


Mentre una part dels Trencacames s'anava cap a Mataró a fer l'ase, dos membres, en Santi i Ferran han anat fins a Puiggraciós.



La sortida ens si no en té cap secret a excepció que no s'agafa cap carretera i que gairabé tot es per camí ample. El guia ha estat en Santi i el seu ritme ha estat el que ha marcat en Ferran. Us podeu, però, com anava en Ferran??? Doncs ofegat per tal que en santi no s'avorrís.



El dia magnífic, amb un fred itens al matí i amb una teperatura primaveral a mig matí. En total han estat 50 km amb un desnivell de 1000 mts. Hem trigat 3:44 hores reals atès que nomé shem parat un quart per esmorzar. I és que en Santi va per feina!!!!



Ruta recomenada per aquells que comencen en el món de la btt.



Per descarregar-te el track clica AQUÍ

diumenge, 8 de novembre del 2009

III Bicicletada

Per tercer any consecutiu, les Ampas de la Torre Roja, de Vilamagore, Joan Cases, IES Vilamajor i l'Associació de Veíns de Sant Pere de Vilamajor amb col·laboració dels Trencacames (els quals han dissenyat el circuit) han organitzat una bicicletada de 10 quilòmetres destinada a famílies.
La sorpresa ha estat majúscula quan entre 150 i 200 persones, malgrat el fred i el vent, s'han presentat a les 10 hores davant del Pi Novell. Podíem trobar nens i nenes de totes les edats, i adults experts combinats amb els que fèia un munt que no agafàvem la bicicleta.
El recorregut, molt suau i curt per alguns i duríssim per altres, ha transcorregut per camins amples i perfectament senyalitzats fins a Les Faldes, on s'ha ofert un tiberi i beguda. La tornada, amb molts abandonaments, s'ha fet pel mateix camí.
L'èxitr ha estat tant rotund que el proper any la tornarfem a fer però aquesta cop ens anirem fins a les Pungoles i Can Miret.
Properament penjarem les fotografies de l'esdeveniment.
També les podreu localitzar, en un futur, clicant aquí

diumenge, 1 de novembre del 2009

Corriolada corredera

Per fi!!!! Feia anys i panys que no anàvem a donar un volt pel nostre estimat Corredor. Entre endurades, Selènikes i Montseny, havíem oblidat al Corredor, el veritable paradís corrioler del territori Trencacames.

Però no fou l'única novetat. Per primera vegada des de fa molt, però que molt de temps, ni en Jaume, ni en Ferran, ni l'Albert feien de guies. Aquest cop ha estat en Manel el nostre guia. Tots sigui dit un guia un pel despistat però al cap i la fi amb el títol de guia oficial dels Trencacames.

Pocs èrem però ben avinguts: Jaume, Ferran, Pitu, Manel, Jordi G. i Rigodon (el qual, després molt de temps i amb els ous covats, s'ha tornat a incorporar amb nosaltres).

La pujada al Corredor l'hem fet per Collsabadell a un ritme infernal....ment baix. L'edat no perdona i les ganes de patir disminueixen: ens fem vells!!!! Però abans d'arribar a Can Miloca en Manel ens ha donat la primera sorpresa amb un excel·lent corriols rapidíssim i molt maco. Bravo Manel, continua així!!!. Tot seguit pujada fins al Corredor pel costat del camí (que han asfaltat. Però el Corredor no és un parc natural????).



Esmorzem els nostres bocates sota el flaire encisador de la carn a la brasa del santuari. Uffff!!! quins moments més durs. Sort que Rigodon ens ha explicat les seves aventures de "tocar-se els ous" i ens ha fet riure una bona estona.

Ara tocava la baixada. En Manel continuava sent el guia. Corriol per aquí, corriol per allà fins que, en un moment donat i sense poder-se reprimir, en Jaume ha decidit fer un dels seus corriols. La mare que el va parir!!! Aquest noi no té seny. Crec que disfruta escoltar renecs dels altres. I sinó que li diguin al Manel que s'ha fotut una òstia de tres parells de nassos.

El Jaume, abatut i amb la consciència pel terra per l'estrall causat, ha tornat a passar la batuta al Manel. Menys mal!! El seny tornava. Flors i violes fins a casa amb corriols acceptables i camins de rallyman.

En total 35 quilòmetres a,n un desnivell de 630 metres i una velocitat mitja de 12 km/h (nois ens hem d'espavilar que de seguir així ens caurem de la BTT de tant lent que anem).

Una ruta d'exigència baixa i ideal per aquells que volen començar en l'apasionant món de la BTT corriolera.

Si vols veure la ruta i el track clica aquí.

dimecres, 30 de setembre del 2009

Selènika 2009

Després de dos mesos d'entrenament, ha arribat el gran dia. En Jordi G., Jaume, Pitu, Ferran, Joan i Sergi ens hem presentat a la sortida de la Selènika a les 8 del matí. Quina gentada!!!!!! Més de 1000 beteterus!!! I nosaltres els últims.

La ruta més o menys divertida amb algun corriol al començament, que formava llargs taps, i al final per acabar amb el patiment. La resta eren camins amplis i polvorencs.




L'organització perfecte amb una molt bona senyalització. Crec que vaig guanyar kilos enlloc de perdre'ls!!!!! Deu n'hi do amb els avituallaments.



Al final vam arribar quatre junts (En Joan i en Sergi són massa competitius) després de 9 hores a sobre la BTT.

Repte assolit!!! A per un altre

Si vols veure el track clica AQUÍ

diumenge, 20 de setembre del 2009

El Pla de la Calma

Hi ha persones que no destaquen per la seva originalitat. Tota la vida amb la mateixa dona,amb el mateix pentinat, amb els mateixos maillots, bicicleta, camelbag....En Jaume és un clar exemple.

Per la sortida d'avui en Jaume ens havia preparat una sortida gens original atès que aquest mateix any l'havíem fet. Però tots ho acceptaven per què Jaume no és original. Això si, és una bellíssima persona, l'amic que tots voldríem tenir. Però no és perfecte atès que no és original (jajajajajaja).

Bromes a part. La sortida d'avui és el resultat d'una "cagitis" col·lectiva vers una possible ferranada. Tots plegats, encapçalats pel Jordi, van dir que no volíem cap altre ferranada i que prefien la poca originalitat d'en Jaume. Que farem, la por és un estat permanent en certes persones i que no volen superar. Vegeu diversos article sobre fòbies penjats a internet (jajajajajaja). La sortida -una clàssica- és anra fins a La Garriga, per carretera (grrrrrr) per recollir a l'Albert àlies "el desaparegut". Amb ell iniciem la pujada a Sant Cristòfol.




La pujada en si no té cap secret: camí ample i amb poca pendent, aixó si, constant. De seguida es van fer dos grupets: els del darrera format per Jordi, Jaume, Pitu i Albert. I els del davant format per Joan i Ferran. Tot anava bé fins que en Joan( el molt cabró ha estat entrenant tota la setmana per fer la selènika: 400 km!!!!!) s'ha picat amb dos beteterus aliens al grup i amb 20 anys menys. Ha augmentat considerablement la marxa i, juntament amb el Ferran, han iniciat una ascensió rapidíssima. Total, per arribar a dalt i esperar a la resta del grup.

Esmorzem i l'Albert s'acomiada de nosaltres. El molt cabró, venim a buscar-los i a la primera ens abandona. (grrrrrr). Fem una baixada rapidíssima fins a Vallcàrquera on Ferran punxa la roda. Millor dit, fa un tall a la cioberta del seu tubeless. Es posen a arrenjar-la en Joan i Ferran. Uffff!!! S'ajunten els dos millors mecànics del grup (jejejejejejeje) els quals, sense poder treure la coberta, es veuen obligats a demanar ajut a la resta. En cinc minuts tot solucionat.



La pujada fins el Pla de la Calma és dura, molt dura amb rampes estratosfèriques. Sobretot la zona de les lloses on només el Joan i Ferran han aconseguit pujar sense baixar-se de la bicicleta. Finalment arribem al Pla de la Calma: les rambles del Vallès. Quanta gent!!!!

D'aquí baixada ràpida per un paisatge realment increïble per la zona de La Castanya fins al poble del Montseny. La intenció era pujar fins a Santa Susanna però com en Joan tenia presa (un altres cagat) hem anat pel dret per carretera.

En conclusió: sortida de 65 km molt maca i exigent, perfecta per la mega sortida de la propera setmana: la selènika.

Baixat el track clicant AQUÍ

diumenge, 6 de setembre del 2009

L'asfalt: d'enemic a amic (Volta al Montseny)

En els darrers anys hem fet rally, enduro, xc, xt i fins i tots ens hem atrevit amb el free-style; però hi havia una modalitat que encara no havíem tocat :la carretera.

Com necessitavem fer quilòmetres per preparar-nos la Selènika 2009, vam decidir (una ferranada més) treure-li la pols a les nostres bicicletes de carretera.

En Jordi Gil amb la seva Zeus de 20 o 30 anys; el Jaume amb la bicicleta Orbea prestada; el Manel amb la seva bicicleta de disseny de XXXX euros (és l´'unic que fa carretera habitualment); el Ferran amb la Mendiz del Paco i en Pitu (Quin mèrit té aquest noi!!!! Sabeu com pesa la Poblet?? Sabeu el desarrollo que té??? I no ha dit ni mu. Tot al contrari, ha arribat més fresc que una rosa. Un fort aplaudiment per què és l'heroi de la jornada) amb la Poblet dels anys 60 érem els agosarats que volíem de Vilamajor a Vilamajor per Santa Fe del Montseny i per Collformic tot visitant Viladrau.




Poca cosa podem dir de la sortida a excepció de la seva espectacularitat. Un dia fresquet, una visibilitat inmillorable i els paisatges que ens ofereix el nostre amic el Montseny, han adobat un dia perfecte.

Respecte l'experiència només podem dir que ha estat magnífica i tots hem quedat d'acord en tornar-la a repetir.

Parlant propiament de la ruta hem de dir que no ha estat massa dura malgrat els 2000 metres de desnivell i els 110 quilòmetres fets. Les pujades no eren masses dures i com estem forts com un roure, ha estat bufar i fer ampolles.

Poc a poc estem preparats per la Selènika. La propera setmana tenim la gran prova: 100 quilòmetres amb un desnivell de 2500 metres, tot per muntanya. La següent una altre ferranada (quina por!!!!) i l'última setmana la Selènika. Per ara som en Jaume, Pitu i Jordi. Esperem que el Ferran i el Sergi s'apuntin el més aviat possible.

Gaudiu de les fotos amb els seus increïbles paisatges.



Si vols baixar-te el track clicka AQUÍ

diumenge, 30 d’agost del 2009

Les 3 valls

Hi ha dies que és millor no aixecar-se del llit. Hi ha dies que és millor no tenir certes amistats. Hi ha dies que ens enrecordem dels familiars d'un.
Avui tots ens em enrecordat del Ferran, un diminut personatge famós per les seves Ferranades. Avui s'ha superat. Avui ha estat odiat.

Tots sabíem el que avui tocava: una ferranada, per aquesta raó no han vingut els de sempre i han aparegut els desapareguts, o sigui,les màquines, els més forts, els que només apareixen quan saben que la ruta serà difícil, dura i complicada.

A les 7 del matí, en el lloc de sempre teníem en Santi Armengol un beteteru dedicat en cos i ànima a l'esport; en Miquel el nostre ultra maratonià; en Marcos o " el que tuvo retuvo"; els Selènics ( Jaume, Pitu, Joan i Sergi) o els que fan i desfan entrenant-se per la Selènica del 2009 i finalment l'enganyat Jordi Gil. Del Ferran millor no parlar.

Es tractava de fer les tres valls principals de la part del Montseny que correspon a Sant Pere de Vilamajor i Cànoves: la vall de Sant Elies, la vall del Samon i la Vallfornès. Tothom ho sabia però ningú s'ho pensava atès que es creia que es conectarien les valls per la seva capçalera, o sigui, per la seva pat alta-mitjana. El Ferran ens va enganyar.

La primera vall la van fer per la pedrera, font Borrell, els castanyers i l'ermita de Sant Elies. Un clàssic de 13 kilòmetres de pujada constant, sense massa duresa però exigent. Aquí pensàvem que aniríem fins a Santa Susanna. Com d'equivocats estàvem!!! El Ferran ens va fer pujar fins el Turó de la Cova. Pujada dura i exigent. Allà vam esmorçar.En Marcos ens va abandonar.



Tots pensàvem que baixaríem, ara si, fins a Santa Susanna i així va passar però enlloc del camí normal, el Ferran ens va fer baixar per Can tarrés i Vallmanya per tornar a pujar a Santa Susanna. Aquí, alguns, van començar a pensar que en Ferran no tocava. De Santa Susanna vam anar a la masia del Samon per iniciar la segona pujada dura del dia: fins el coll del Turó d'en Bessa. Set quilòmetres de pujada amb els darrers tres quilòmetres molt exigents. Sort que el paisatge era magnífic i increïble, amb fagedes (les quals perden les fulles a causa de la sequera) i una vista excepcional de la cara sud del Sui. Aquí les forces comencen a fallar. En Jordi Gil, el pobre Jordi que acabava d'arribar d'Escòcia, patia molt. El pobre anava enganyat però es comportà com un campió. En Miquel ens abandona.

Baixada per corriol i pel famós Mortirolo fins arribar a peu del Castanyer del Cuc. La segona enganyada començava. Tots, absolutament tots pensàvem que en Ferran ens portaria fins a la cua de l'embassament de Vallfornés.Com d'equivocats estàvem!!!. El molt cabró ens va fer pujar un altre cop fins a Palestrins. Les forces mancàven, les pujades dures i en Jordi Gil que llença la tovallola i ens abandona. Tots teníem un record a la nostra ment pel Ferran, un record gens bo.

De Palestrins tornem al mateix lloc on vam començar la pujada després de passar per Sant Salvador, la tercera ermita de la ruta (i per que es diu les tres valls i no pas les tres ermites? Secrets del Ferran)i per Can Cuc ara reconvertit en un hotel de luxe. Ara si baixem pel Castanyer d'en Cuc fins a la cua de l'embassament. Aprofitant que en Ferran carrega aigua a la font honònima, la resta de supervivents marxen però en direcció contraria. Es feia tard i calia anar a dinar. Però on era en Ferran? Havia desaparegut. Ha tingut un accident? De cop s'escolta una veu que prové de l'altre banda de l'embassament. Era en Ferran que havia fet la darrera pujada. El molt cabró s'havia quedat sol. Però millor que ho expliqui ell.

Hola sóc en Ferran, possiblement l'home més odiat. Després de carregar aigua a la font, vaig baixar el més ràpidament possible per tal d'agafar als que quedàvem. Quan vaig arribar a la cua de l'embassament no hi havia ningú. On eren? Ingenu de mi pensava que haurien pujat cap a la masia de Vallfornés, tal com havíem quedat. Com era conscient que eren uns enormes baixadors i que m'havien tret distància, vaig accelerar el ritme. Pujava i pujava i no apareixia ningú. Em trobava a l'altre banda de l'embassament quan vaig veure, al fons de la vall, als meus amics (o potser enemics?) Que collons fèien allà baix? Amb xiclets que retumbaven per tota la vall, vaig entendre que em deixaven abandonat a la meva sort. Venjança? Jo ho atribueixo al cansament. Em quedava poc per arribar a dalt. Em sentia fort i vaig accelerar amb intenció d'agafar-los a la carretera que uneix Cànoves amb Vilamajor. Vaig desfondar-me però em va ser impossible. Al pàrquing vaig trobar-me al Joan i m'ho va explicar tot. Total,l'únic que ha fet el senzillet circuit de les tres valls ha estat el Ferran. Han estat 58 quilòmetres i 2362 metres de desnivell. Estic orgullós.



Si vols més informació clica AQUÍ on podràs veure la ruta en 3D.

diumenge, 9 d’agost del 2009

Vilamajor-Masnou

Ha tornat a passar!!! Un altra Jaumada i aquesta en l'últim moment.

La ruta d'avui havia de ser una corriolada: molts corriols, moltes baixades i molt trencacames. Però el dissabte a les 19 hores, es rep una trucada d'en Jaume dient que es canvien el plans, que anaven a fer una sortida rally fins al Masnou. Calia fer quilòmetres per la Selènika!!!.

A les 7 hores erem en Jaume, Jose, Pitu, Carles i Ferran. El dia pintava bé. Sense núvols i sense amenaça de pluja. Ens dirigim cap a la urbanitzacíó de Sant Carles, Sant Bartomeu i d'allà fins al Masnou pel Meridià Verd. Res a comentar atès que es tracta d'una sortida de rally per camins amples.

La tornada pel passeig marítim de Premià i carretera fins Argentona. Camí empinat fins a l'urbanització Sant Carles i Vilamajor.

Fou en aquest punt on en Ferran va tornar a néixer. Una trepidant baixada amb la seva Colmillo va fer sospitar a més d'un que l'ostia era aprop. En Ferran baixava com posseit. Amb una rígida baixava més ràpid que els duien dobles. Estava boig!!!. Finalment va passar el que tothom s'esperava....



Doncs no, no va ser una òstia sinó el trencament de la tanca de la roda del darrera. Quan vam arribar al final de la baixada, en Ferran portava la roda del darrera solta, sense estar enganxada amb res. Havia tornat a néixer. Un quilòmetre abans baixava a 55 km/h per un camí pedragós. Quina òstia s'hagués fotut!!! Per matar-se.

En un enorme acte de solidaritat, la resta de companys van dir: Ferran , t'espaviles. Nosaltres marxem. Quins companys!!!. Bromes a part, en Ferran es va veure obligat a trucar a al seva dona per què els vinguessin a buscar. I és que la culpa era dels seu comapnys que no duien una tanca de repost.

Un bon dia, una bona sortida, un bon quilometratge.



Per baixar-te el track clica AQUÍ

diumenge, 26 de juliol del 2009

26-7-2009 Riera de Ciuret

Avui era un dia de comiats.

Per un dia i solament per un dia, hem deixat les barretes energètiques, les galetes amb xocolata caducades, els bocates de pernil i xoriço, els sandvitxos de nocilla i sobretot l'aigua per un esmozar de forquilla i ganivet: xai, botifarra, cansalada viada, mongetes, patates, ous, pa torrat, amanida, vi, gasosa, coca-coles, aigua, cafè i gota del mono. COM EL QUICO!!! Senyors ens hem posat com en Quico.

La dona del Cèsar no només ha de ser pura sinó que ho ha d'aparentar. Doncs nosaltres hem seguit el mateix criteri: abans d'esmorzar havien de suar la cansalada. La ruta fou una clàssica, anar fins Can Riera de Ciuret i anar després fins Mosqueroles.

No es tracta d'una ruta dura ni molt menys, però si que és una pujada llarga i constant de plat mitjà. Anem de 200 a 800 metres, aproximadament. La tornada per la vessant contraria fins a la carretera on, emulant als ciclistes del Tour, hem fet una baixada a "tumba abierta".

Esmozar i tornada cap a casa. Uns pel camí fàcil. Altres pel difícil.

diumenge, 19 de juliol del 2009

Vilamajor-Arenys-Vilamajor

Avui tocava Ferranada el que suposava, implícitament, tota una sèrie de característiques: llarg quilometratge, dures pujades, alta possibilitat de pèrdua i un constant i incisiu remor de la colla sobre les característiques del circuit.
Amb el temps s’ha demostrat que en Ferran ha anat millorant en el disseny del circuits. S’ha passat de l’aventura pura i dura (vet aquí la fama) a una bona planificació amb poques equivocacions.
La sortida causava pavor entre els assistents però el morbo de saber que ens havia preparat en Ferran ha portat a reunir-nos un total de 9 beteterus: Jaume, Xavi, Carles, Joan, Pitu, Sergi, Marcos, Jordi Gil i Ferran.
La primera part del circuit era relativament fàcil. Es tractava d’anar fins a Olzinelles per camins i corriols. Bufar i fer ampolles!!. A la segona part residia la trampa d’en Ferran: pujades intenses i sostingudes de fins al 25% ens alçaren fins al Montnegre. Com s’ha patit!!! Més d’un s’ha recordat d’en Ferran!!!. La baixada per un camí (GR5) pedregós, d’una enorme dificultat ens ha dut fins a Sant Iscle de Vallalta on hem esmorzat. Començava a fer calor i les cames patien un esforç intens. El següent tram ens ha portat fins Arenys de Munt per una pujada curta però intensa, que a més d’un se li ha fet eterna. A partir d’aquí planejar pel costat del mar fins a Mataró. Quanta gent hi havia a la platja!! Fins i tot a la nudista on hem pogut admirar uns bells paisatges format per muntanyes rodones grans i petites i boscos, alguns talats i d’altres amb tota la seva vegetació. Malgrat l’exuberància, alguns membres només veien els pals, i bastons dels homes. Deia un filòsof que la “mirada es dirigeix cap allò que desitges”.




La intenció era banyar-se a la platja, preferentment a la nudista, però la presa d’en Carles per arribar a casa (imagineu-vos com es posaria la seva dona si diu que arriba tard al dinar familiar per què s’estava banyant en una platja nudista!!!), i la manca de lloc a la sorra on deixar la BTT, ens ha fet desistir.
A partir de Mataró hem anat per la riera d’Argentona i per la riera de Dosrius. Sorra, calor, pesadesa a les cames, ganes d’arribar a casa...., anaven minvant el nostra estat anímic. Però calia continuar!!! Som els Trencacames i no pas un grup de globeros!!!!.
Pugem el Corredor i ens anem a Vilamajor. Ufff!!! Menys mal per què ja començàvem a estar desfets.




Si voleu descarregau-vos el track cliqueu aquí

dissabte, 27 de juny del 2009

26-6-2009 Ratpenat 2009

Després del meu darrer dia de feina abans de les vacances i amb 40 piscines al migdia, afrontava la Ratpenat sense massa convicció. Estat anímic que Pitu compartia i més quan li hi vaig comunicar que tota la tarda havia estat plovent a la zona de Roses. Sort que ens acompanyava en Jordi Gil (l'home que posa seny a les dificultats) el qual no ens va donar cap oportunitat de canviar d'opinió. Anàvem cap a Roses si o si (després de l'accident en Jordi tenia "mono" de BTT i ningú el faria canviar d'opinió).
Eren les 21:30 quan ens dirigíem cap a Roses per l'autopista. Una conversa distesa, amigable entre companys d'aventures va comportar que en un tres o no res estiguessim a Roses. Aparcàrem i ens trobem amb un bon amic meu, en Quim, el qual, mogut per l'aventura i l'instint de superació va afegir-se amb nosaltres.
El primer cop de vista em va suposar una enorme decepció. La "paradeta" muntada per l'organització era molt senzilla, simple, potser massa fins i tot. Es trobava ple de beteterus, entre ells la nostra colla: en Carles, Xavi, Jaume, Joan, Jordi (Kulajy), Aleix, Anna, i en Sergi encapçalant una nutrida representació dels nostres amics i companys Fum&nyam. Era un nombrós grup, possiblement el més nombrós de tots.
Un maillot, informació turística de la zona i altres paperoris era el continghut de la bossa que l'organització ens va facilitar.
Com encara sobre temps, aprofitem i anem a fer un xupito de vodka a un bar proper. L'excusa era per treure's el fred en una nit tropical. La realitat era despertar-te dels patimens que cada cop estaven més aprop.
Per què jo no tenia por de la ruta, ni dels quilòmetres, ni tant sols del ritme. Jo tenia por a la son. Sabia que no arribaria a casa abans de les dues del migdia i això se'n feia molt, però que molt llarg.
A un quart d'1 iniciem la ruta. Espectacular veure aquestes hores de la nit 150 bojos amb llanteners per tots llocs fent BTT. Els borratxos, les velles, les ties bones,els conductors... tothom ens mirava. Èrem el centre d'atenció i amb donava goig.



100 metres, escassament 100 metres var ser la distància que va durar l'Scott Genius d'en Joan. Un embornal de 10 cm fou el causant que l'eix que subjecta l'esmortidor del darrera es tranqués. No hi havia cap solució i menys quan els que donaven suport al Joan erem tres negats en el món de la mecànica. Les úniques paraules que vaig poder articular foren: ho sento Joan però avui dormiràs al teu llit. Ostres!!!! va donar-me una ràbia. Imagineu-vos que espereu un regal i quan te'l donen es trenca. Dóna ràbia, molta ràbia.
Vam estar 10 minuts amb el Joan mentre el pilot no s'aturava. Varem fer un enorme esforç per poder-los agafar. Finalment ho vam aconseguir en una de les llargues, interminables, inhumanes aturades que van fer. Amb criteri, l'organització realitzava aturades tècniques per què els beteterus es reajuntessin. La diferència entre el primer i el darrer podia ser de mitja hora. Massa temps. Molt de temps. Organització: cerqueu solucions i tindreu la marxa pefecte.
Si, si, dic perfecte per què l'organització ha estat perfecte. Després de l'ensurt de veure la guigueta que havien muntat al principi, al llarg de la nit m'he donat compte que l'organització ha estat perfecte i precisa.
La pena era no poder comtemplar el paisatge que s'obria davant dels meus ulls. Era de nit!!! Però s'intuïa la presència del mar amb l'olor marina, la fressa de l'onatge i la sol·litut que t'acompanyava si et quedaves sol.
Primeras prova de foc: una pujada de tres quilòmetres, gens dura, però intensa per dues raons: me la vaig agafar com si fos el Tor de França i la nit no et permet tenir referència per tant no saps si et queda molt o poc, per tant mantenies el teu ritme fort a contracor. Les conseqüències foren clares: cansament, cansament i cansament.

Arrivem a Cadaqués rebut per la policia local. Quina bona organització!!! Ens van fer l'acompanyament pel mig del pobloe. Tornem a tenir les cares de sorpresa, els aplaudiments des de les balconades, els nois amb aptituds xulesques per impressionar a les xicotes i la sol·litut, el mar i l'olor.
Avituallament de fruita i beguida. Aquí potser vaig trobar a faltar un menjar sòlid. Finalment carretera i cap al Cap de Creus. Arribo a les 5:00 hores aproximadament. Ens diuen que el Sol surt a les 5:40. Penso- tant sols són 40', el temps passa ràpid- tant ràpid com el vent que bufava que va provocar refredat i abrigades multiples amb al cerca del lloc on no bufés el vent, el maleït vent.
El Sol no volia sortir. La claror era total però el Sol no volia sortir. No en tenia ganes, havia tingut una llarga nit i no volia sortir. Al final, a les 6:10 es va mostrar amb tota la seva majestuositat. Un rogenc color ens va invair i l'admiració per l'astre rei es va mostrar a les cares de tots els assistents. Una espectacle que per si sol ja justificava l'esforç.
Fou en aquest precís moment quan m'assabento que en Quim ja està a Roses. Va decidir agafar pel dret i plegar. No fou l'únic, els vehicles de l'organització anaven plens de derrotats.
La tornada es presentava fàcil. Havia memoritzat totes les pujades i baixades fins a Cadaqués. Fàcil però dificultóps atès que els meves cames estaven agarrotades i sense ganes d'obeir al meu cervell. Però s'havia de fer.
El món es va caure al meus peus i no sabia com agafar-lo. Sorpresivament l'organització no eens retornar per la carretera sinó per una camí (un Gr tinc entés). Un camí trencacames i demolidor. Em va destrossar. Em va humiliar. El vaig avorrir. Quan vaig veure Cadaqués el cor en bategava més i millor. Les forces van tornar. L'il·lusió va tronar a ser la meva companya.
Cadaqués 7:00 hores. I ara que fem? El vaixell que ens ha de portar fins a Roses arribava ales 9:00. Dues hores!!! I amb la son que porto. Que farem? Doncs una xocolata amb melindros que l'organització ens va fer. Visca l'organització!!!!.
Les bicicletes les portem fins a un pàrquing on un enorme trailer les carrega. Sembla ser que els vaixell no les admet.
Una petita becaina a la platja i p`renem el vaixell. L'aire marí trencant a la meva cara emulant la arxifamosa imatge de Titanic, van despertar-me. Una hora d'alegria pels meus ulls poden contemplar la magnífica costa brava que tenim. Els catalans ens hem de sentir orgullosos del que tenim, i la Costa Brava representa el nostra tarannà.
Roses. 10:00 hores. Moll dels pescador. Trailer. Recollida de BTT. Tornada a casa.

Dos detalls: Aleix, 12 anys, va ser el motiu d'orgull de tots els Trencacames. Ell havia fet el que intentavem la resta d'adults: acabar. Hi ho va fer juntament amb la seva mare i el seu oncle (com es nota que s'estimen!!!). Tanta la va ser la seva proesa que tv3 li va fer una entrevista.

Segon detall. Memoritzau aquesta data: PROPER DIJOUS ALES 10:15 AL CANAL 33 surt el reportatge de la Ratpenat amb participació dels Trencacames. Potser sortim a la TV. Jo almenys ho he intentat.



Si vols descarregar-te el track clica AQUÍ

diumenge, 14 de juny del 2009

14-6-2009 Olzinelles

Enorme desbandada aquest cap de setmana. S'anunciava una Ferranada i tothom ha fugit d'estudi. Només l'imperturbable Pitu i la incorporació d'última hora d'en Marcos, ha salvat la sortida d'avui. Tant si val!!!!
El dia presagiava calor, molta calor. Era el major dels nostres enemics. Sort que la ruta anava, en gran part, per la cara sud del massís del Montnegre. L'ombra de les muntanyes i sobretot dels arbres, dels enormes arbres, han aconseguit que la temuda calor no aparegués fins al final.




El fet d'anar callats (hem estat minuts i minuts callats sense dir ni mu!!!)ha provocar que assolissim una velocitat mitjana que ens ha dut a fer el circuit en poc més de dues hores.



El circuit era tot rally, amb molt poc desnivell i de ben fer. Total 40 quilòmetres per estirar les cames.L'anecdota és que hem esmorzat en el lloc on el Pitu es va trencar-se el barç. A estat un moment molt emotiu.








Si vols més informació clica AQUÍ

diumenge, 7 de juny del 2009

7-6-2009 Vilamajor-Burriac




Avui a les 7 del mati amb una bona fresqueta de bon mati en JUAN DE LLAGOSTERA,PITU,ALBERT I EN CARPY començem la ruta amb direccio a la zona de burriac.Anem a llinars per la clasica baixade,pujen a sant carles per agafar els corriols rapits fins a parpers, de parpers a sant bartomeu,coll de porc,coll de gironella on agafem la trialera maca de baixade fins a baix al 4 relotjes.La part de la riera era una duna de sorra impresionat molt dificilde pedala .Una vegada a baix tocava remonta fins a DOSRIUS per la riera , pujar a sant carles un altre cop i torna fins a casa .Hem pasat un bon mati fen 50 km i 700 m de desnivell

JA NO QUEDEN TRENCACAMES ESTEM AGONITZAN ¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡



diumenge, 31 de maig del 2009

31-5-2009 Marxa Vallalta- Sant Pol

Els nostres amics Bikers de Sant Pol ens han convidat a participar a la marxa que anualment organitzen a Sant Pol de Mar.
En Pitu, en Ferran i en Jaume, juntament amb Jordi Gil (que es troba lesionat però té el mono i ens ha acompanyat), ens hem dirigit fins a Sant Pol. En Santi ja es trobava al lloc juntament amb Jose, el qual venia des de Breda en BTT (està com un llum el noi). Posteriorment s'incorporen en Carles i en Rigodon, i en Sergi i David dels Fun&Nyam.
Com es nota que els trencacames fan molt sovint endurtades. El nostre nivell és molt superior al de molts participants. Com es nota que els trencacames no van molt sovint a curses, pedalades o marxes organitzades atès que hem sortit dels últims i ens hem menjat cues i cues de bikers.
La qüestió es que hem gaudit d'un circuit molt trencacames i exigent el qual s'ha compensat per les enormes paisatges dels quals hem pogut gaudir i pels divertidissims corriols.
Hem de felicitar als bikers de Sant Pol per l'organització (podies menjar totes les botifarres que volguessis) i pel disseny del circuit. L'any que ve tornarem.
No volem acabar sense felicitar al nostre trencacames estrella, en santi Armengol, el qual ha fet el tercer lloc. Si vol veure la seva pàgina web clica AQUÍ




Pere més dades cliqueu AQUÍ



diumenge, 24 de maig del 2009

24-5-2009 Vilamajor a Roca Centella per La Garriga



Avui es presentava com una jornada èpica. Després de mesos i mesos de fer enduro (preparant la Trencadur 2009), hem fet una ruta 100% rally combinada amb alguns trams endureros.

A les 7 del matí, en Manel, Jaume, Ferran, Santi, Pitu, Albert (Rigodon), Jordi Yelamos i en Jose (que venia des de Breda en BTT) hem quedat al lloc habitual. Hem anat fins a La Garriga per la carretera on hem recollit a l'Albert.

Aquest ens ha fet de guia fins a l'ermita de Sant Cristòfol per alguns camins inèdits (i molt macos). Allà en Manel s'ha acomiadat per dolor a les cames (havia sortit el divendres i el dissabte i les seves cames van dir prou)

A l'ermita vam haver de convèncer a L'albert que ens acompanyés fins a Tagamanent. S'ha fet de rogar però finalment ha accedit (bravo per ell).

La pujada del Tagamanent ha estat durissima. Rampes enormes en una pujada constant i exigent, però finalment hem arribat fins a la masia del Bellver on hem pogut assaborir un refrigeri molt necessari.

A partir d'aquest indret comença el corriol magnífic de Roca Centella el qual ens durá fins al pantà de Vallfornés. Com és habitual en nosaltres, d'aquí fins a Vilamajor ho hem fet per carretera a un ritme trepidant (semblava el Tour).

Una sortida dura però molt maca gràcies al paisatge que es pot contemplar.





Si vols baixar-te el track clica AQUÍ

diumenge, 17 de maig del 2009

17-5-2009 Vilamajor-Granollers-La Roca-Vilamajor


Ruta senzilla, divertida i gens exigent per la part mitjana de la comarca del Vallès Oriental. Combina zones de rally amb nombrosos corriols per un impresionant paisatge.
En Pitu, Jaume, Joan, Manel i Ferran aprofitaren un dia de visibilitat increïble i de temperatures agradable per fer una ruta a proposta d'en Ferran.
Per una vegada a la vida, en Ferran ha acerta de ple amb una magnifica ruta gens avorrida i on ens hem trobat de tot.

Si vols més informació o baixar-te el TRACK clica AQUÍ