Selènika 2009

Després de dos mesos d'entrenament, ha arribat el gran dia. En Jordi G., Jaume, Pitu, Ferran, Joan i Sergi ens hem presentat a la sortida de la Selènika a les 8 del matí. Quina gentada!!!!!! Més de 1000 beteterus!!! I nosaltres els últims.

La ruta més o menys divertida amb algun corriol al començament, que formava llargs taps, i al final per acabar amb el patiment. La resta eren camins amplis i polvorencs.




L'organització perfecte amb una molt bona senyalització. Crec que vaig guanyar kilos enlloc de perdre'ls!!!!! Deu n'hi do amb els avituallaments.



Al final vam arribar quatre junts (En Joan i en Sergi són massa competitius) després de 9 hores a sobre la BTT.

Repte assolit!!! A per un altre

Si vols veure el track clica AQUÍ

El Pla de la Calma

Hi ha persones que no destaquen per la seva originalitat. Tota la vida amb la mateixa dona,amb el mateix pentinat, amb els mateixos maillots, bicicleta, camelbag....En Jaume és un clar exemple.

Per la sortida d'avui en Jaume ens havia preparat una sortida gens original atès que aquest mateix any l'havíem fet. Però tots ho acceptaven per què Jaume no és original. Això si, és una bellíssima persona, l'amic que tots voldríem tenir. Però no és perfecte atès que no és original (jajajajajaja).

Bromes a part. La sortida d'avui és el resultat d'una "cagitis" col·lectiva vers una possible ferranada. Tots plegats, encapçalats pel Jordi, van dir que no volíem cap altre ferranada i que prefien la poca originalitat d'en Jaume. Que farem, la por és un estat permanent en certes persones i que no volen superar. Vegeu diversos article sobre fòbies penjats a internet (jajajajajaja). La sortida -una clàssica- és anra fins a La Garriga, per carretera (grrrrrr) per recollir a l'Albert àlies "el desaparegut". Amb ell iniciem la pujada a Sant Cristòfol.




La pujada en si no té cap secret: camí ample i amb poca pendent, aixó si, constant. De seguida es van fer dos grupets: els del darrera format per Jordi, Jaume, Pitu i Albert. I els del davant format per Joan i Ferran. Tot anava bé fins que en Joan( el molt cabró ha estat entrenant tota la setmana per fer la selènika: 400 km!!!!!) s'ha picat amb dos beteterus aliens al grup i amb 20 anys menys. Ha augmentat considerablement la marxa i, juntament amb el Ferran, han iniciat una ascensió rapidíssima. Total, per arribar a dalt i esperar a la resta del grup.

Esmorzem i l'Albert s'acomiada de nosaltres. El molt cabró, venim a buscar-los i a la primera ens abandona. (grrrrrr). Fem una baixada rapidíssima fins a Vallcàrquera on Ferran punxa la roda. Millor dit, fa un tall a la cioberta del seu tubeless. Es posen a arrenjar-la en Joan i Ferran. Uffff!!! S'ajunten els dos millors mecànics del grup (jejejejejejeje) els quals, sense poder treure la coberta, es veuen obligats a demanar ajut a la resta. En cinc minuts tot solucionat.



La pujada fins el Pla de la Calma és dura, molt dura amb rampes estratosfèriques. Sobretot la zona de les lloses on només el Joan i Ferran han aconseguit pujar sense baixar-se de la bicicleta. Finalment arribem al Pla de la Calma: les rambles del Vallès. Quanta gent!!!!

D'aquí baixada ràpida per un paisatge realment increïble per la zona de La Castanya fins al poble del Montseny. La intenció era pujar fins a Santa Susanna però com en Joan tenia presa (un altres cagat) hem anat pel dret per carretera.

En conclusió: sortida de 65 km molt maca i exigent, perfecta per la mega sortida de la propera setmana: la selènika.

Baixat el track clicant AQUÍ

L'asfalt: d'enemic a amic (Volta al Montseny)

En els darrers anys hem fet rally, enduro, xc, xt i fins i tots ens hem atrevit amb el free-style; però hi havia una modalitat que encara no havíem tocat :la carretera.

Com necessitavem fer quilòmetres per preparar-nos la Selènika 2009, vam decidir (una ferranada més) treure-li la pols a les nostres bicicletes de carretera.

En Jordi Gil amb la seva Zeus de 20 o 30 anys; el Jaume amb la bicicleta Orbea prestada; el Manel amb la seva bicicleta de disseny de XXXX euros (és l´'unic que fa carretera habitualment); el Ferran amb la Mendiz del Paco i en Pitu (Quin mèrit té aquest noi!!!! Sabeu com pesa la Poblet?? Sabeu el desarrollo que té??? I no ha dit ni mu. Tot al contrari, ha arribat més fresc que una rosa. Un fort aplaudiment per què és l'heroi de la jornada) amb la Poblet dels anys 60 érem els agosarats que volíem de Vilamajor a Vilamajor per Santa Fe del Montseny i per Collformic tot visitant Viladrau.




Poca cosa podem dir de la sortida a excepció de la seva espectacularitat. Un dia fresquet, una visibilitat inmillorable i els paisatges que ens ofereix el nostre amic el Montseny, han adobat un dia perfecte.

Respecte l'experiència només podem dir que ha estat magnífica i tots hem quedat d'acord en tornar-la a repetir.

Parlant propiament de la ruta hem de dir que no ha estat massa dura malgrat els 2000 metres de desnivell i els 110 quilòmetres fets. Les pujades no eren masses dures i com estem forts com un roure, ha estat bufar i fer ampolles.

Poc a poc estem preparats per la Selènika. La propera setmana tenim la gran prova: 100 quilòmetres amb un desnivell de 2500 metres, tot per muntanya. La següent una altre ferranada (quina por!!!!) i l'última setmana la Selènika. Per ara som en Jaume, Pitu i Jordi. Esperem que el Ferran i el Sergi s'apuntin el més aviat possible.

Gaudiu de les fotos amb els seus increïbles paisatges.



Si vols baixar-te el track clicka AQUÍ