diumenge, 20 de setembre de 2009

El Pla de la Calma

Hi ha persones que no destaquen per la seva originalitat. Tota la vida amb la mateixa dona,amb el mateix pentinat, amb els mateixos maillots, bicicleta, camelbag....En Jaume és un clar exemple.

Per la sortida d'avui en Jaume ens havia preparat una sortida gens original atès que aquest mateix any l'havíem fet. Però tots ho acceptaven per què Jaume no és original. Això si, és una bellíssima persona, l'amic que tots voldríem tenir. Però no és perfecte atès que no és original (jajajajajaja).

Bromes a part. La sortida d'avui és el resultat d'una "cagitis" col·lectiva vers una possible ferranada. Tots plegats, encapçalats pel Jordi, van dir que no volíem cap altre ferranada i que prefien la poca originalitat d'en Jaume. Que farem, la por és un estat permanent en certes persones i que no volen superar. Vegeu diversos article sobre fòbies penjats a internet (jajajajajaja). La sortida -una clàssica- és anra fins a La Garriga, per carretera (grrrrrr) per recollir a l'Albert àlies "el desaparegut". Amb ell iniciem la pujada a Sant Cristòfol.




La pujada en si no té cap secret: camí ample i amb poca pendent, aixó si, constant. De seguida es van fer dos grupets: els del darrera format per Jordi, Jaume, Pitu i Albert. I els del davant format per Joan i Ferran. Tot anava bé fins que en Joan( el molt cabró ha estat entrenant tota la setmana per fer la selènika: 400 km!!!!!) s'ha picat amb dos beteterus aliens al grup i amb 20 anys menys. Ha augmentat considerablement la marxa i, juntament amb el Ferran, han iniciat una ascensió rapidíssima. Total, per arribar a dalt i esperar a la resta del grup.

Esmorzem i l'Albert s'acomiada de nosaltres. El molt cabró, venim a buscar-los i a la primera ens abandona. (grrrrrr). Fem una baixada rapidíssima fins a Vallcàrquera on Ferran punxa la roda. Millor dit, fa un tall a la cioberta del seu tubeless. Es posen a arrenjar-la en Joan i Ferran. Uffff!!! S'ajunten els dos millors mecànics del grup (jejejejejejeje) els quals, sense poder treure la coberta, es veuen obligats a demanar ajut a la resta. En cinc minuts tot solucionat.



La pujada fins el Pla de la Calma és dura, molt dura amb rampes estratosfèriques. Sobretot la zona de les lloses on només el Joan i Ferran han aconseguit pujar sense baixar-se de la bicicleta. Finalment arribem al Pla de la Calma: les rambles del Vallès. Quanta gent!!!!

D'aquí baixada ràpida per un paisatge realment increïble per la zona de La Castanya fins al poble del Montseny. La intenció era pujar fins a Santa Susanna però com en Joan tenia presa (un altres cagat) hem anat pel dret per carretera.

En conclusió: sortida de 65 km molt maca i exigent, perfecta per la mega sortida de la propera setmana: la selènika.

Baixat el track clicant AQUÍ

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Pots deixar la teva opinió, suggeriments o aclariments